dijous, 5 de desembre del 2013

EL CODONYAT DE {CASA UTXAFAVA}

La meva mare sempre era la que feia el codonyat. De fa uns anys he pogut apendre l'herència de la recepta i ara la comparteixo amb tots vosaltres. No és un codonyat i prou, és un plaer exquisit, ple de sabor i delicadesa.

La Recepta:

Primer s'han de rentar ben rentats els codonys, pelar i trossejar. A continuación els posarem dins una olla, amb un cul d'aigua (poca quantitat), deixarem que es facin fins que més o menys estiguin tous. Llavors els trossejarem, aquí hi ha el secret...no ho digueu a ningú.... Un cop tot el codony està trossejat, el posarem de nou dins l'olla amb el sucre i el farem bullir fins que quedi fosc, al gust de cadascú.

1 kg de codony
1 kg de sucre
Altres ingedients a gust del consumidor, jo no en fico i queda espectacular, només cal ficar-hi molt d'amor.
Espero us agradi....

{Foto: Irene Barón}

dimecres, 26 de juny del 2013

{UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES}

Aquí us deixo el video que ens van fer l'any 2005 de la nostra casa de turisme rural "Casa Utxafava".
Hi ha alguns espais de la casa que s'han modificat, sobretot el jardí, que en aquest video hi ha tota la vegetació molt petita, i ara ja ha creixut molt.

Espero que us agradi!!!!

 
 
 

diumenge, 2 de juny del 2013

Sabeu quins eren els mitjans de protecció d’una casa al segle XVIII?

En aquest post, us informarem dels sistemes tradicionals de protecció que disposa Casa Utxafava. D’una banda, les creus; i d’altra, el gat dissecat.

La creu és una figura geomètrica formada per dues línies que es tallen de forma perpendicular. Es tracta dels símbols més antic de la humanitat, que s’ha utilitzat a moltes cultures i religions. Habitualment representava els quatre elements: terra, aigua, aire i foc. També podia servir per orientar-se, a través dels quatre punts cardinals. A l’actualitat, tothom relaciona aquest símbol amb el cristianisme. Curiosament, la relació dels cristians amb la creu no neix fins al segle III, ja que la mort per crucifixió era considerat una ignomínia. Posteriorment, va canviar el seu significat fins a convertir-se en un símbol del triomf sobre la mort i el pecat, així com l’amor diví. Al marge d’això, el cristianisme ha usat la creu en múltiples dimensions: la forma o planta de la majoria d’esglésies, penjolls i altres objectes, el senyal de la creu (oracions, benediccions, etc.). A la creu se li atribueixen connotacions màgiques, i sovint se la utilitza per conjurar davant una hipotètica presència del mal. Amb aquest sentit, en llindes de cases antigues podem trobar una clara invocació a la divinitat amb les lletres IHS (abreviatura del nom grec de Jesús), o MA (abreviatura de Maria), o una simple creu a un muntant de la portada.



A part de dues creus incises, una a cada muntant de la porta principal de Casa Utxafava, l’immoble també tenia una altra protecció, de caire ocult i misteriós. Mentre fèiem la restauració de la casa, entre una paret i un trebol vam trobar un petit gat dissecat. Vam pensar que era un pobre animal que s’havia quedat atrapat en aquell espai, però resulta que en el segle XVIII en algunes parts d’Europa era habitual emparedar gats, ja morts, entre els murs de la casa, com a amulet de bona sort; i, a vegades, com a protecció contra terratrèmols.

En aquest link hi ha una història similar a la nostra, troben un gat dissecat


dissabte, 9 de març del 2013

LA REHABILITACIÓ DE LA SUITE DE CASA UTXAFAVA

Quan vam decidir fer una suite a la casa vam pensar: una suite? per què no?
Havia de ser una habitació especial, amb molt estil i que donessi un toc a la casa.
Teníem varis espais per poder fer-la, però al final vam decidir una de les sales més grans de les golfes. Vam creure que la superfície de l’habitació, més  el trebol inclinat de la teulada podria quedar bé.
Ara us explicaré algunes aventures d’aquesta habitació. En temps antics,  servia per guardar les cabres i fins i tot algun ase. Les escales estaven en molt mal estat. No m’estranya, us imagineu pujar aquests animals per les escales?  
La sala només tenia una finestreta, que hem conservat, per la qual cosa vam decidir obrir-ne una de nova, més gran i amb vista al jardí i a les teulades. El trebol el vam tapar amb fusta, i així vam aconseguir que tingués un estil més rústic i acollidor. La peça clau de l’habitació va ser poder posar una gran banyera redona.
Per poder posar aigua i llum en aquesta sala, vam tenir que foradar la paret de tàpia. Heu de pensar la feinada que hi ha i la de terra que pot arribar a sortir d’una regata per poder passar un tub. Les parets van ser arrebossades i pintades de nou, i el terra reforçat amb ciment i enrajolat.  Les finestres tenen el marc de fusta. La porta d’entrada de l’habitació està feta amb taulons pintats amb tint, i per tancar un pany rústic amb una clau gran, com les d’abans.
Ara bé la part divertida, la decoració. El mobiliari havia de ser especial. Vam triar un llit amb baldaquí de fusta exòtica, acompanyat per tauletes i complements  a conjunt. Les làmpades foren també de fusta, i les catifes de bambú. La roba del llit és de color cru, per donar lluminositat i puresa, i els coixins o quadrants còmodes que atorguen profunditat.
A la vora del llit hem posat un espai de descans, amb uns sofàs, un mobiliari a conjunt i una TV. Un lloc ideal per  passar una estona llegint, parlant amb la parella o fent un té.
Ara per ara és la nostra habitació estrella, tothom hi vol dormir, sempre toca fer un sorteig.
Si veniu a Casa Utxafava, i teniu sort, potser podreu dormir en aquesta habitació. De totes maneres, el conjunt de les habitacions de la casa tenen el seu encant i la seva història, que més endavant us aniré explicant.



 






diumenge, 24 de febrer del 2013

COM VAM REFORMAR LA CUINA

La zona que parlem avui eren les quadres de la casa, on havia els animals. Un lloc que era molt fosc sense entrada de llum i necessitava molta reforma. De fet, va ser una de les habitacions on vam fer més reformes.
Primerament, per motius d'alçades obligatòries, vam tirar el sostre i vam aixecar a sobre un terrat, pujant en més d'un pam el nivell anterior. Després vam obrir una gran finestra, i vam reformar la porta de sortida a l'exterior, així vam conseguri tenir llum natural i vistes al jardí.
Vam fer el sostre nou amb embigat de fusta tradicional.
Vam decidir fer tot el mobiliari d'obra. El material utilitzat va ser totxana (el que aquí anomenem "tobes") per fer els pilars, encadellat ("matxembrat") per la base del taulell, i, a sobre, rajoles blanques esmaltades.
La paret de la part del taulell la vam decorar amb rajoles amb motius d'oficis antics, la resta la vam pintar. Una de les peces claus de l'espai és la pica, que era originària de la cuina antiga de la pròpia casa, i dóna un toc distintiu i elegant, juntament amb la canella per on surt l'aigua.
Vam fer arribar totes les instal·lacions noves (aigua, llum gas, clavegueram i calefacció) perquè abans no hi havia res de res.
La part més divertida va ser la decoració. La taula havia estat una porta, però ara fa unes altres funcions. Les lámpades també són una de les atraccions, ja que tenen uns vitralls en blanc i blau molt bonics. Un altre element curiós és una cuina econòmica de llenya de les antigues, herència de la padrina Carme que ens podria fer una bona lliçó de com es cuinava abans.
A continuació unes fotos dels canvis.

 
 
 
 
I ara en l'actualitat....quin canvi...quina feinada...quina satisfacció.
 
 
 



divendres, 8 de febrer del 2013

MMMMM.....QUE BONA LA COCA DE RECAPTE.

Un dels menjars més bons i típics de la nostra comarca és la famosa coca de recapte. Ara mateix me'n menjaria un tall.... Es tracta d'una coca, feta a base de farina, aigua, sal, oli d'oliva, ou i llevat. Com a condiments, el més habitual és l'escalivada (pebrot i albergínia), però també podem posar-hi qualsevol cosa que ens poguem imaginar. De fet, la paraula recapte significa diferents queviures per consumir, i poden ser molt variats. Els més tradicionals són: verdures (pebrot, albergínia, ceba, carabassó, etc.), juntament amb llonganissa (butifarra pels de Barcelona), i peixos salats (arengada i anxova). De totes maneres, a l'actualitat també hi trobem: tonyina, bacallà, salmó, bolets, olives, etc. Es tracta d'un plat típicament mediterrani, que a altres llocs ha rebut ingredients i noms diferents, com la pizza (Itàlia) o la pita (Grècia, Albània, Balcans, Romania, Bulgària, Turquia, Israel, Nord d'Àfrica, Armènia, Iran, i fins a l'Índia). Si veniu per Vila-sana, no deixeu de visitar els dos forns que n'hi fan: Forn Balaguer i Forn Martorell. Això sí, cal encomanar-les abans. Bon profit!!!!!



diumenge, 27 de gener del 2013

UN TAST DE GUSTOS

A 10 kilómetres de la nostra casa rural hi ha la finca del Castell del Remei, dins el terme municipal de Les Penelles, però a tocar d'Ivars, Vallverd, Linyola o Castellserà. Allí hi trobem una de les bodegues
destacades a nivell internacional, on des de finals del segle XIX eleboren els millors vins de la zona. Tot i ser de la comarca de la Noguera, geogràficament és del pla de Mascançà o plana d'Urgell. Es tracta d'una de les poques finques que no va canviar els cultius, i ha mantigut la vinya, fet que li atorga un paisatge no habitual als voltants. A part de la bodega, visitable, també hi ha el castell que dóna nom al lloc, un edifici no visitable i reconstruït totalment després de 1939. Un dels llocs més tradicionals per celebrar bodes és el santurari de la Mare de Déu del Remei, i el restaurant que hi ha al costat, de força qualitat. L'entorn es complementa amb diferents instal·lacions i magatzems, però sobretot per els espais dedicats a la flora i fauna, amb un llac, un pantà, arbredes i ànecs, etc.
Un lloc totalment recomanable si veniu a pasar uns dies a Casa Utxafava.






dilluns, 21 de gener del 2013

EL NOM UTXAFAVA

El nom Utxafava és una paraula curiosa per als nostres clients. D'entrada, en el primer contacte telefònic, pocs el pronuncien correctament. Després, quan venen, la pregunta és: "D'on prové el nom Utxafava?". Doncs bé, avui us ho explicaré.
Utxafava era el nom antic de l'actual poble de Vila-sana. El 1933, el poble va independitzar-se del municipi de Castellnou de Seana. Una vegada aconseguit, van posar-se un nom diferent i neutre, ja que el nou municipi també integrava un grapat de masies del terme. No es coneix l'origen ni el significat exacte del nom Utxafava, però us deixo aquest article que en fa diferents hipòtesis per si el voleu consultar.
Ara ja sabeu una coseta més de la comarca del Pla d'Urgell i la nostra casa.

 
Escultura que ens va regalar el nostre bon amic Antoni Gutiérrez i Rius.

dimecres, 16 de gener del 2013

TURISME RURAL

El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats o fora del casc urbà en localitats d'una mida més gran.
Típicament, i en algunes zones de manera obligada, s'estableixen en edificis històrics o de construcció tradicional de la comarca.
Avui us presento la nostra casa rural http://www.casautxafava.com
Una casa del S.XVIII situada al cor de la comarca del Pla d'Urgell.
Aquest any 2013 farà 8 anys que vam obrir la casa rural, i, a part, el 13 és el meu número de la sort perquè vaig nèixer en divendres i tretze.
Tot i la crisi que estem tenint, jo crec que queda l'esperança i l'optimisme que aquest any serà un bon any. En aquesta vida s'ha de mirar endavant i els mals moments et porten noves situacions i t'enssenyen nous reptes.
Quan jo vaig fer la casa rural tothom me deia: "Qui vols que vingui aquí al Pla d'Urgell, si no hi ha res per veure?", ara per ara ja és una realitat i els nostres clients són uns enamorats de la comarca, no els cal turisme massiu ni grans monuments, amb els nostres camps dedicats a l'agricultura i les nostres postes de sol en tenem més que suficient.
Així que, si alguna vegada passeu per la nostra comarca, no oblideu de venir a visitar-nos.