{UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES}

Aquí us deixo el video que ens van fer l'any 2005 de la nostra casa de turisme rural "Casa Utxafava".
Hi ha alguns espais de la casa que s'han modificat, sobretot el jardí, que en aquest video hi ha tota la vegetació molt petita, i ara ja ha creixut molt.

Espero que us agradi!!!!

 

 

 

Sabeu quins eren els mitjans de protecció d’una casa al segle XVIII?

En aquest post, us informarem dels sistemes tradicionals de protecció que disposa Casa Utxafava. D’una banda, les creus; i d’altra, el gat dissecat.

La creu és una figura geomètrica formada per dues línies que es tallen de forma perpendicular. Es tracta dels símbols més antic de la humanitat, que s’ha utilitzat a moltes cultures i religions. Habitualment representava els quatre elements: terra, aigua, aire i foc. També podia servir per orientar-se, a través dels quatre punts cardinals. A l’actualitat, tothom relaciona aquest símbol amb el cristianisme. Curiosament, la relació dels cristians amb la creu no neix fins al segle III, ja que la mort per crucifixió era considerat una ignomínia. Posteriorment, va canviar el seu significat fins a convertir-se en un símbol del triomf sobre la mort i el pecat, així com l’amor diví. Al marge d’això, el cristianisme ha usat la creu en múltiples dimensions: la forma o planta de la majoria d’esglésies, penjolls i altres objectes, el senyal de la creu (oracions, benediccions, etc.). A la creu se li atribueixen connotacions màgiques, i sovint se la utilitza per conjurar davant una hipotètica presència del mal. Amb aquest sentit, en llindes de cases antigues podem trobar una clara invocació a la divinitat amb les lletres IHS (abreviatura del nom grec de Jesús), o MA (abreviatura de Maria), o una simple creu a un muntant de la portada.

A part de dues creus incises, una a cada muntant de la porta principal de Casa Utxafava, l’immoble també tenia una altra protecció, de caire ocult i misteriós. Mentre fèiem la restauració de la casa, entre una paret i un trebol vam trobar un petit gat dissecat. Vam pensar que era un pobre animal que s’havia quedat atrapat en aquell espai, però resulta que en el segle XVIII en algunes parts d’Europa era habitual emparedar gats, ja morts, entre els murs de la casa, com a amulet de bona sort; i, a vegades, com a protecció contra terratrèmols.

En aquest link hi ha una història similar a la nostra, troben un gat dissecat